diumenge, 19 de gener del 2014

La veu dels personatges

El diàleg i el monòleg


En una narració, a més de la veu del narrador, també hi trobem la veu dels personatges. Aquests fan sentir la seva veu expressant opinions, judicis, reaccions, sentiments… Per representar les paraules dels personatges, hi ha bàsicament dues formes: el diàleg i el monòleg.
En el diàleg el narrador ens permet conèixer, en estil directe o indirecte, allò que diuen dos o més personatges. En el monòleg un sol personatge ens permet de sentir en veu alta allò que es diu a si mateix, allò que li passa o pensa.

Estil directe 
Procediment propi dels gèneres narratius pel qual la veu d'un personatge apareix reproduïda directament en el text sense la mediació d'un narrador. És el mode d'enunciació que implica directament emissor i destinatari. Els protagonistes dialoguen o monologuen directament entre si: és la forma típica dels diàlegs, o fins i tot del monòleg o del soliloqui, en què el personatge dialoga respectivament amb un altre personatge, amb si mateix o amb un interlocutor absent.
Característiques:
• La veu del narrador presenta els personatges i els cedeix la paraula amb un verb de dicció (dir, afegir, preguntar, contestar…) seguit del signe dels dos punts.
• L’inici de cada intervenció es marca amb un guió a la ratlla següent. Cada intervenció forma un paràgraf que va proveït del corresponent queixal d’entrada.
• Si la veu del narrador apareix enmig del discurs d’un personatge, forma un incís que s’escriu entre guions, i aquests actuen, pel que fa a la puntuació, de la mateixa manera que si fossin uns parèntesis. Però el punt final de cada intervenció elimina qualsevol guió que el podria precedir.
• La veu del narrador utilitza normalment el temps passat (va dir, va afegir…); la veu dels personatges, en canvi, apareixerà en el temps adequat al context de la conversa: present (ara us toca, la que més desitgeu), futur (us serà concedida), condicional (voldria morir), etc.

Estil indirecte
 Procediment propi dels gèneres narratius pel qual la veu d'un personatge apareix en el text reproduïda per la mediació d'un narrador que l'explica. És el mode de l'enunciat del discurs relatat. També s'anomena discurs narrat.
Característiques
En comptes dels signes dels dos punts i els guions, darrere els verbs de dicció (va dir, va afegir…) s’utilitzen enllaços de subordinació (que, si…).
• La veu del narrador utilitza normalment el temps passat en els verbs de dicció (va dir, va afegir…), però, en canvi, sol utilitzar l’imperfet indicatiu quan expressa allò que diuen els personatges (aleshores els tocava, volia morir).

Exercicis
Identifica l’estil directe i l’estil indirecte en les frases següents. Després explica’n les diferències.
a) Quan arribaren a la ciutat, els déus van trucar a la porta d’una casa; quan va sortir-ne el propietari, Zeus li va dir que eren uns pobres viatgers cansats de tant caminar i li va demanar hospitalitat per poder passar-hi la nit. Però el propietari va contestar que no tenien lloc per a forasters i se’ls va treure del davant amb reganys.

b) Quan arribaren a la ciutat, els déus van trucar a la porta d’una casa:
–Bona gent –va dir Zeus–, som uns pobres viatgers cansats de tant caminar; no tindríeu una habitació on poder passar la nit?
–No, de cap manera –va contestar el propietari–; aquí no tenim lloc per a forasters. Aneu-vos-en 
a molestar a un altre lloc!