Definició
Exposar significa senzillament explicar. Per tant, una exposició és l'explicació d'un tema o d'unes idees d'una manera clara i seguint una ordenació lògica. L'objectiu és el d'informar sobre un tema ordenadament i amb precisió. L'autor/a, amb objectivitat, dóna informació al lector de manera clara i ordenada. Per tant, no han d'aparèixer opinions personals ni referències al jo de l'autor, ja que la finalitat és informar, no donar opinions ni convèncer el lector sobre aquestes. Això vol dir que els aspectes creatiu, emotiu i subjectiu hi són pràcticament absents.
La identificació d’un text explicatiu
Sovint, en el text expositiu hi ha descripcions o narracions i fins i tot argumentacions. Només sabrem de quina mena de text es tracta si esbrinem la finalitat, el propòsit amb què s’ha escrit el text. Tot i que hi hagi seqüències descriptives, si el propòsit comunicatiu no és descriure sinó fer entendre allò descrit, estem davant d’un text explicatiu.
Estructura d’un text explicatiu
L’estructura pròpia del text explicatiu comprèn tres parts:
•Introducció o presentació del tema, la seva importància, els objectius, fonts documentals. La introducció sol constituir el primer paràgraf del text.
•Desenvolupament del tema. de manera clara i ordenada es van desenvolupant els diferents apartats del tema presentat anteriorment. És la part central del text. Hi pot haver exemples, comparacions anècdotes…
•Conclusió o resum de les idees principals exposades en el desenvolupament o la opinió personal. Hi apareixen formules típiques de cloenda.
•Conclusió o resum de les idees principals exposades en el desenvolupament o la opinió personal. Hi apareixen formules típiques de cloenda.
Elements que cal tenir presents per elaborar un text expositiu
Cal escollir un tema precís
Cal preveure una estructura o una forma d’organitzar la informació
Cal tenir un propòsit clar. L’emissor pot ser individual o col·lectiu
Cal adequar el missatge als receptor (és un grup de persones concret amb un nivell de coneixement determinat)
Caracteristiques dels textos expositius
Els textos explicatius se serveixen d’una sèrie de recursos que els caracteritzen:
•L’ exemplificació , l’ús de títols i subtítols i la subdivisió en apartats numerats, que tenen com a finalitat aclarir els conceptes i ordenar el discurs.
•L’ús d’ il·lustracions i altres recursos gràfics , així com la utilització de negretes, cursives i majúscules, etc.
Aspectes gramaticals
L’exposició és pròpia dels textos científics, informatius i assajos
Cal que siguin clars, per la qual cosa s'utilitzen oracions simples i coordinades. És a dir oracions simples i senzilles
El missatge ha de reflectir la realitat i no la subjectivitat de l’emissor.
L’adjectivació és escassa: els adjectius utilitzats seran especificatius i classificatius, mai valoratius o superflus.
El temps verbal característic de l’explicació és el present d’indicatiu , per la seva atemporalitat.
Els connectors tenen en l’exposició, com en l’argumentació, un paper important, sobretot els que estableixen relacions lògiques (causals i consecutius) i els que precisen o matisen.
Exemples de textos expositius:
El canvi climàtic
