diumenge, 11 de maig de 2014

Complements verbals



COMPLEMENT
ESTRUCTURA
PREGUNTA
EXEMPLES
CD
SN
Què?
Canta una cançó
CI
SPrep
De qui? / Per a qui?
Regala flors a la mare
CRV
SPrep
A què?

De què?

En què ?
La Irene juga a escacs

Ell s’oblidà de la contrasenya

Pensa en tu tot el dia
CC
SN

SAdv

SPrep
On? Cap a on? a on?, etc(lloc)

Quan? (temps)

Com? ( manera)

Amb qui? ( companyia)

Amb què? ( instrument)

Quant? ( quantitat)
Passejo pel bosc

Ahir vaig estudiar

Passejo alegrement

Viu amb els seus avis

He obert la porta amb les claus

Costa cent euros
ATRIBUT
SN

SAdj

SPrep
( verbs ser, estar o semblar)
El taxista és bon home

La Maria està malalta

La caixa sembla de cartró
PREDICATIU
SAdj
Com?
La llet s’ha tornat agra  ( Sub)

He trobat aquesta llet agra (Cd)


Realitza els següents exercicis:

1.      Identifica el CD i CI de les oracions següents:
-         Va comprar un pastís per a la seva família.
-         Regala els pantalons blaus a l’Anna.
-         A la botiga d’esports compraré unes vambes per al Joan.
-         Acosta l’esborrador al professor.
-         Va escriure una carta d’amor a la Marta.
-         Porta el cistell de rovellons a en Josep.
-         Omplim els gots als convidats.
-         Enviarem una postal de Mallorca a la teva mare.
-         L’Ester compra croissants als seus fills per berenar.
-         Van demanar els horaris de tren al revisor.
-         El professor explicà als alumnes els complements verbals..

-         Vaig telefonar a la Berta.


2. Subratlla el CI de cada oració
- Ha trucat a la Meritxell per anar al cinema.
- No diguis res d’això a en Miquel.
- Hem proposat a les nostres amigues d’anar a ballar una estona.
- La Xènia va comprar una corbata per al seu xicot.
- Reparteix aquests qüestionaris als teus companys de classe.
- Vaig enviar una postal a les nebodes.
- Voluntaris manresans dediquen el seu temps lliure a la gent gran.
- La Laura ha trucat a l’Èric.
- Els sindicats d’estudiants demanen audiència al conseller.
- Vaig comprar dos discos  per al Jaume.
- Parlaré d’aquest problema a l’Enric.

3. Indica si els complements  atributius o predicatius:

- En Josep és baix.
- Dalí es creia un gran pintor.
- La Carme ha sortit il·lesa de l’accident.
- El color de la paret de la meva habitació sembla groc.
- Els nens caminen descalços pel pis.
- La Laura i l’Helena eren les mestres.
- La nena anava tota bruta
- El riu va ple.
- Les muntanyes semblen llunyanes.
- L’Arnau està despert.
- L’alcalde s’ha fet ric en els últims anys de govern.
- Ja són les dues.
- La Núria es va tornar vermella.
- L’Antoni és el meu company

4. Indica si els complements destacats són circumstancials de manera o predicatius:
- El sol queia esplendorós.
- La màquina anava ràpid.
- La Núria empenyia fort.
- Tenia el paper tort.
- La Maria va sortir indignada de la conferència.
- El menut no s’adormirà tranquil.
- A l’Anna, li agrada salat, el pernil.
- Els organitzadors es van posar nerviosos.
- La núvia es vestia tranquil·lament mentre ell l’esperava.


5. Indica els complements de règim verbal de les oracions següents:
a) Els mossos van col·laborar en el desallotjament de la casa.
b) Ningú no es conformava amb les excuses donades per l’inculpat.
c) El jutge va acusar de negligència el propietari del pis.
d) No creien en la innocència de l’acusat.
e) Va declarar contra la seva companya d’habitació.
f) Intentava recordar-se de la cara de l’agressor.
g) No parava de pensar en la noia danesa.


6. Subratlla els complements circumstancials de les oracions següents i indica de quin tipus són:
a) Quan acabi els estudis seré llicenciada en Farmàcia.
b) Ahir vaig sentir una cançó preciosa de Tomeu Penya.
c) Sempre passeja pel parc.
d) Tots els vols arriben amb retard.
e) Pintarà el quadre amb aquests pinzells gruixuts.
f) Dilluns va ploure moltíssim.
g) Circulava per la carretera amb la bicicleta nova.
h) L’altre dia vaig haver de caminar a peu coix fins a casa meva.


6. Completa les frases següents amb dos complements circumstancials:
a) Desa els llibres  _____________________________________________
b) He donat una puntada de peu __________________________________
c) Traurem la taula _____________________________________________
d) Vam encaminar-nos __________________________________________
e) Els boletaires han agafat el cistell _______________________________
f) Ha dibuixat una granota _______________________________________

7. Digues quina funció sintàctica fan els complements en negreta:
a) El pare posa llibres al prestatge.
b) Diumenge vam col·locar els quadres.
c) La riera baixava plena.
d) Contribueixen a la campanya.
e) Aquest gos sembla una rata.
f) Vaig viatjar amb el director de l’empresa.
g) Treia el llapis de l’estoig.
h) Escrivia a la Neus.

8. Analitza  sintàcticament  les següents oracions:
a) El Jordi arribarà de la feina a les cinc de la tarda.
b) La Maria sembla distreta a classe.
c) El Lluís mai pensa en la resta de companys.
d) Hem vist la teva germana a la botiga de la cantonada.
e) La directora del centre va presentar al claustre la nova professora de química.
f) La Sílvia va posar-se pomada a les cames.
g) Parlava de la festa als nens.
h) La Júlia va repartir caramels a les seves amigues.
i) El cap de secció ha tractat els treballadors amb molta delicadesa.
j) Sempre porta les mans brutes.
k) En Guillem ha  anat amb tren a Sóller.
l) Han baixat la bossa d’escombraries al carrer.
m) L’Enric ha trobat les eines a l’armari del rebedor.
n) L’amo de la fàbrica ha apujat els sous als treballadors.
o) L’Anna s’aprima cada dia més.
p) Els comerciants del centre de Manresa han apujat els preus aquesta temporada.
q) La noia de la fleca va caure ahir a l’escala de la teva cosina.
r) Els habitants del municipi de L’Escala van fer una manifestació la setmana passada davant l’Ajuntament.
s) Els llibres van ser retornats per en Joan a la biblioteca municipal.
t) Hem comprat un collaret de perles a l’àvia durant les vacances de Nadal.
u) A l’entrada de l’escola van trobar el mes passat la motxilla de l’Eloi.
v) Els manifestants es van queixar del tracte de la policia durant la manifestació silenciosa.






diumenge, 19 de gener de 2014

La veu dels personatges

El diàleg i el monòleg


En una narració, a més de la veu del narrador, també hi trobem la veu dels personatges. Aquests fan sentir la seva veu expressant opinions, judicis, reaccions, sentiments… Per representar les paraules dels personatges, hi ha bàsicament dues formes: el diàleg i el monòleg.
En el diàleg el narrador ens permet conèixer, en estil directe o indirecte, allò que diuen dos o més personatges. En el monòleg un sol personatge ens permet de sentir en veu alta allò que es diu a si mateix, allò que li passa o pensa.

Estil directe 
Procediment propi dels gèneres narratius pel qual la veu d'un personatge apareix reproduïda directament en el text sense la mediació d'un narrador. És el mode d'enunciació que implica directament emissor i destinatari. Els protagonistes dialoguen o monologuen directament entre si: és la forma típica dels diàlegs, o fins i tot del monòleg o del soliloqui, en què el personatge dialoga respectivament amb un altre personatge, amb si mateix o amb un interlocutor absent.
Característiques:
• La veu del narrador presenta els personatges i els cedeix la paraula amb un verb de dicció (dir, afegir, preguntar, contestar…) seguit del signe dels dos punts.
• L’inici de cada intervenció es marca amb un guió a la ratlla següent. Cada intervenció forma un paràgraf que va proveït del corresponent queixal d’entrada.
• Si la veu del narrador apareix enmig del discurs d’un personatge, forma un incís que s’escriu entre guions, i aquests actuen, pel que fa a la puntuació, de la mateixa manera que si fossin uns parèntesis. Però el punt final de cada intervenció elimina qualsevol guió que el podria precedir.
• La veu del narrador utilitza normalment el temps passat (va dir, va afegir…); la veu dels personatges, en canvi, apareixerà en el temps adequat al context de la conversa: present (ara us toca, la que més desitgeu), futur (us serà concedida), condicional (voldria morir), etc.

Estil indirecte
 Procediment propi dels gèneres narratius pel qual la veu d'un personatge apareix en el text reproduïda per la mediació d'un narrador que l'explica. És el mode de l'enunciat del discurs relatat. També s'anomena discurs narrat.
Característiques
En comptes dels signes dels dos punts i els guions, darrere els verbs de dicció (va dir, va afegir…) s’utilitzen enllaços de subordinació (que, si…).
• La veu del narrador utilitza normalment el temps passat en els verbs de dicció (va dir, va afegir…), però, en canvi, sol utilitzar l’imperfet indicatiu quan expressa allò que diuen els personatges (aleshores els tocava, volia morir).

Exercicis
Identifica l’estil directe i l’estil indirecte en les frases següents. Després explica’n les diferències.
a) Quan arribaren a la ciutat, els déus van trucar a la porta d’una casa; quan va sortir-ne el propietari, Zeus li va dir que eren uns pobres viatgers cansats de tant caminar i li va demanar hospitalitat per poder passar-hi la nit. Però el propietari va contestar que no tenien lloc per a forasters i se’ls va treure del davant amb reganys.

b) Quan arribaren a la ciutat, els déus van trucar a la porta d’una casa:
–Bona gent –va dir Zeus–, som uns pobres viatgers cansats de tant caminar; no tindríeu una habitació on poder passar la nit?
–No, de cap manera –va contestar el propietari–; aquí no tenim lloc per a forasters. Aneu-vos-en 
a molestar a un altre lloc!


dimarts, 12 de novembre de 2013

Text argumentatiu

El text argumentatiu

Definició i característiques

El text argumentatiu té la funció de convèncer i la seva estructura bàsica consta de tres parts:
  1. Introducció és la part que situa, enuncia un tema i dóna l'opinió a favor o en contra de l'emissor respecte al tema.
  2. Motius o arguments, s'exposen els fets. Per cada fet presentat, es desenvolupa un argument principal i d'altres de secundaris o de suport, si és el cas.
  3. Conclusió, recull la idea principal (tesi) del qui parla a favor o en contra del tema, és la síntesi dels continguts i pot ser només argumental o també retòrica. S'expressa habitualment en l'últim paràgraf.
En el text argumentatiu l'emissor està normalment implicat en el missatge del text. Això es pot mostrar mitjançant l'ús de la primera persona.
Per introduir els diferents arguments s'usen els ordinals o altres marques d'ordre, com en primer lloc, d'una banda, per començar, d'altra banda, finalment, per acabar, etc.
Per fer una contraargumentació cal analitzar el text, tenint en compte: el receptor a qui s'adreça el que argumenta, els arguments que fa servir, les premisses de què parteix, l'estructura dels arguments, el seu propòsit i les seves estratègies. A l'hora de construir els contraarguments, cal valorar: els caràcter i circumstàncies del receptor, els contraarguments més idonis per ales seves premisses, els possibles dubtes del contrincant, les respostes a aquests dubtes, el nostre propòsit general en relació a aquest receptor concret i les estratègies més adequades de cara a aquest propòsit.

Els recursos lingüístics
Alguns dels principals recursos lingüístics utilitzats en les diferents classes de textos argumentatius són:
  • La utilització de la ironia. De vegades alguns arguments són reforçats per frases o expressions iròniques.
  • Contar un relat. En alguns casos, quan volem convèncer algú, abans preparem el seu estat d'ànim per tal de predisposar-lo favorablement respecte d'allò que li volem exposar. Una manera d'aconseguir-ho és relatant alguns fets colpidors que es relacionen directament amb les opinions que volem defensar.
  • La utilització de la repetició, és a dir, de la insistència i del bombardeig d'arguments.
  • Posar de manifest determinats valors. Per exemple, quan es fa al·lusió a valors com la solidaritat i la llibertat per defensar determinades opinions a favor dels drets humans, etc.
  • L'argument d'autoritat. Quan l'emissor es recolza en els seus coneixements respecte del tema a què es refereix, o bé, en el seu estatus social.
  • Les qüestions retòriques. Ens referim als jocs de paraules, als recursos gràfics i al recurs que anomenem la interrogació retòrica, que consisteix a formular una pregunta de la qual no s'espera obtenir resposta i que serveix, com en el cas dels altres recursos retòrics, per centrar l'atenció i l'interès del receptor cap a allò que exposa l'emissor.

dilluns, 4 de novembre de 2013

Exercicis sobre l'Elionor

L’ELIONOR
L’Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia: <<sí, senyor>> i <<bones tardes>>.
La gent se l’estimava,
l'Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia córrer l’escombra.
Els anys, però, a dins la fàbrica
es dilueixen en l’opaca
grisor de les finestres,
i al cap de poc l’Elionor no hauria
pas sabut dir d’on li venien
les ganes de plorar
ni aquella irreprimible
sensació de solitud.
Les dones deien que el que li passava
era que es feia gran i aquells mals
es curaven casant-se i tenint criatures.
L’Elionor, d’acord amb la molt sàvia
predicció de les dones,
va créixer, es va casar i va tenir fills.
El gran, que era una noia,
feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes
i deia: <<sí, senyor>> i <<bones tardes>>.
Miquel Martí i Pol

Contesta les preguntes següents:
1. Digues el tema d'aquesta poesia de Miquel Martí i  Pol
2. Explica l'argument de la poesia ( 5 línies)
3. Assenyala l'estructura del poema. Les tres parts que podem trobar-hi
4. Assenyala els següents recursos estilístics: metàfora ( dues), personificació, paral·lelisme, hipèrbaton i metonímia.